Dimarts, 25 de novembre
Compte enrere
Quan falten només 30 dies justos perquè arribi el Nadal, els cromets comencen a escalfar motors per tenir-ho tot a punt. No és tracta ara d'escriure la carta al reis (ens agrada fer-la a darrera hora), ni de guarnir l'arbre de Nadal. Cada cosa demana el seu temps. El que sí que hem fet és endreçar una mica aquesta pàgina, fruit del joc que vam crealitzat una sèrie de persones que ens vam conèixer per Internet durant el Nadal del 2001. De moment hem canviat imatges i hem endreçat els textos.
Si algú s'anima a escriure la seva carta als reis, pare Noël o a les figuretes del pessebre, i pensa que enviant-la a aquesta adreça (o deixant-la en els comentaris de sota) els arribarà més ràpid (perquè la publicarem en aquesta pàgina), hi està convidat. També ho estan aquells que ens vulguin escriure com va ser aquell Nadal tan especial de la seva infantesa. Bé, ja ens coneixem tots plegats i sabem com ens posem de tous quan arriben aquestes dates:-).
I aquells que simplement els agrada llegir o ja estan pensant quin llibre o música podrien regalar ( o regalar-se) aquest Nadal, poden obrir aquestes capses de cromets:autors tastats; autors remenats i, si tenen molt de fred, arrecerar-se en aquest iglú. Segur que trobaran alguna cosa que els agradi ( a nosaltres ens han agradat molt:-)
Dijous, 27 de novembre
El plaer de les mentides
S'acosta Nadal, i amb ell, s'inicia la cursa que acabarà convertint els carrers i els aparadors de les ciutats en l'escenari de la funció que representem cada any. Els actors, mentre, es reparteixen els papers i, amb el guió a la mà, comencen a assajar les escenes que protagonitzaran. Comèdia, drama, intriga, sorpresa, emocions, il.lusió i decensís i un brindís final donaran vida a la mentida amb què ens agrada embolicar els darrers dies de l'any. I per fer millor el paper, res millor que llegir un article que, tot ensenyant-nos el plaer de les mentides, ens reconciliarà amb el mentider que tots portem a dintre.
Dilluns, 1 de desembre
Mail del caganer del pessebre
Apreciats firaires,
M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.
La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina , no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Però algú va tenir la pensada que no era bo que estigués sol i em van buscar uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.
Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.
A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.
Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.
Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.
El caganer del pessebre
cromets 7:19 PMCompte enrere
Quan falten només 30 dies justos perquè arribi el Nadal, els cromets comencen a escalfar motors per tenir-ho tot a punt. No és tracta ara d'escriure la carta al reis (ens agrada fer-la a darrera hora), ni de guarnir l'arbre de Nadal. Cada cosa demana el seu temps. El que sí que hem fet és endreçar una mica aquesta pàgina, fruit del joc que vam crealitzat una sèrie de persones que ens vam conèixer per Internet durant el Nadal del 2001. De moment hem canviat imatges i hem endreçat els textos.
Si algú s'anima a escriure la seva carta als reis, pare Noël o a les figuretes del pessebre, i pensa que enviant-la a aquesta adreça (o deixant-la en els comentaris de sota) els arribarà més ràpid (perquè la publicarem en aquesta pàgina), hi està convidat. També ho estan aquells que ens vulguin escriure com va ser aquell Nadal tan especial de la seva infantesa. Bé, ja ens coneixem tots plegats i sabem com ens posem de tous quan arriben aquestes dates:-).
I aquells que simplement els agrada llegir o ja estan pensant quin llibre o música podrien regalar ( o regalar-se) aquest Nadal, poden obrir aquestes capses de cromets:autors tastats; autors remenats i, si tenen molt de fred, arrecerar-se en aquest iglú. Segur que trobaran alguna cosa que els agradi ( a nosaltres ens han agradat molt:-)
Dijous, 27 de novembre
El plaer de les mentides
S'acosta Nadal, i amb ell, s'inicia la cursa que acabarà convertint els carrers i els aparadors de les ciutats en l'escenari de la funció que representem cada any. Els actors, mentre, es reparteixen els papers i, amb el guió a la mà, comencen a assajar les escenes que protagonitzaran. Comèdia, drama, intriga, sorpresa, emocions, il.lusió i decensís i un brindís final donaran vida a la mentida amb què ens agrada embolicar els darrers dies de l'any. I per fer millor el paper, res millor que llegir un article que, tot ensenyant-nos el plaer de les mentides, ens reconciliarà amb el mentider que tots portem a dintre.
Dilluns, 1 de desembre
Mail del caganer del pessebre
Apreciats firaires,
M'adreço a vosaltres, com a representant més antic dels caganers, per explicar-vos el desgavell que regna en aquesta secció del pressebre i per comunicar-vos les mesures que hem pres per posar-hi remei.
La primera vegada que vaig trepitjar aquesta molsa sota la forma del pagès català amb barretina , no va haver-hi cap problema a encabir-me fent feina en qualsevol racó. Els pares sempre podien dir als nens que el viatge fins a Betlem era llarg i que de tant en tant algun pastor necessitava cagar. Però algú va tenir la pensada que no era bo que estigués sol i em van buscar uns companys de feina menys terrenals. L'arribada de capellans, dimonis, monges, bruixes i àngels va convertir el meu territori en un camp de batalla i em vaig veure obligat a posar pau dient-los que guardessin les forces pel que tocava. Els grans van aprofitar per dir "cagar és humà", i, de passada, van aprofitar per reconciliar vells enemics immortalitzant-los en el seu moment més íntim.
Després van arribar els legionaris romans i els nadius africans, i la seva presència va ser interpretada en clau antiimperialista: opressors i oprimits compartien les mateixes necessitats i això restava arguments als que creien en la supremacia de les races.
A partir d'aquí la nostra la secció ha estat la més sol.licitada: des de futbolistes que han de compartir el mateix terreny de joc, famosos d'arreu el món que vénen com a artistes convidats, fins arribar a les adquisions més recents: la dels polítics que es passen el dia discutint sobre la qualitat de la seva feina i amb qui la volen compartir.
Davant d'aquesta superpoblació de caganers, que fa del tot insuficient l'espai que teníem reservat (no podem amagar-nos tots darrera de la cova, que faríem massa xivarri; ni darrera unes mates, perquè semblaríem uns espies), us comuniquem que aquest any hem decidit buscar un lloc més confortable. Per això hem demanat a les ovelles que ens deixin adobar un dels seus camps de pastura i ens hem constituït en "grup de caganers" perquè no hi hagi més baralles i cadascú pugui cagar al seu aire.
Deixem a les vostres mans el disseny i la construcció del tancat que ens ha d'acollir.
El caganer del pessebre